La veritat

Prou de incultura

Primer article mostrant la meva veritat

Posted by carmdu a divendres,8 febrer, 2008

Quan vaig crear aquest blog, una de les idees que corrien pel meu cap era poder explicar la meva veritat en temes per a mi interessants.

Avui parlaré de l’evolució del mercat dels videojocs. No vull ser mestre de ningú i si m’equivoco en qualsevol punt em podeu avisar.

Avui dia no es parla de videoconsola, sino que es parla de la “Pley”, i aixó és injust ja que no representa a les persones que per qualsevol motiu no tenen la consola de Sony. Això en un nen que hagi nascut a l’era de la PlayStation pot arribar a ser normal ja que no coneixen altre cosa(encara que ara està canviant pel fenomen WII), això es incultura.

Nota. Sempre parlaré pel que jo he viscut.

Fa 16 anys em van comprar la meva primera videoconsola, de 8 bits i amb joc grabat en ROM(Master System II) per 9900 ptes, vaig demanar aquesta perque era la més econòmica al seu moment, la NES sortia per 14000, la Megadrive per 20000 i la SNES acavada de sortir 25000, sempre aprox. Havien més consoles com la NeoGeo o TurboGrafx però també més cares, sobretot la NeoGeo crec que 90000 ptes i cada joc 20000 ptes.

kopie-von-nintendo_logo_300dpi.jpg logo-sega_web.gif logo_tgfx.jpg neogeo-logo.jpg

En aquella época els jocs valien unes 5000 ptes de mitja en consoles de 8 bits i 7000 ptes en 16 bits, llavors havies de meditar quin joc comprar i quan et durarà.

Jo que em vaig comprar la consola més econòmica no podia gaudir de guardar les partides als jocs i m’havia d’aixecar cada cop que volia possar en pausa un joc perque el botó de pausa era a la consola.

mastercontroller.jpg  nintendo-pad2.jpg

Nintendo sempre havia reinventat el gamepad de les videoconsoles, va patentar la creu de control digital i Sega va haver de fer el truc de ser el mateix però no igual.

Però avans cadascú es conformava amb el que tenía i no havien moltes diferències en quina consola tenia un o altre, sempre trobaves algú amb quin deixar-te jocs.

Van arribar les 16 bits amb el permís de Turbografx, i que va fer Sega? Afegir el botó de pausa al comandament i un botó més d’acció. La consola estava molt bé i va tenir molt d’exit, però va arribar després la Super amb un gamepad que potser sigui la base dels actuals(4 botons d’acció distribuits com un rombe, i per primer cop gatells), i amb un chip grafic que podia moure 3d.

megadrive-pad.jpg   mandosuper.jpg

Arribat aquí el format CD-ROM començava a ser una realitat palpable i Sega va treure el MegaCD un accessori que permitia llegir jocs en format CD. Nintendo treballava conjuntament amb Sony per treure el seu MegaCD anomenat PlayStation que al final no va treure per no trobar oportú en aquest moment. Sony va continuar el projecte en solitari i el resultat ja el sabeu.

El salt als 32 bits el van fer Sega i Sony que s’estrenava al món dels videojocs, mentre que Nintendo va esperar a treure directament una videoconsola de 64 bits, l’única.

Sega i Sony van optar pel format CD com a suport dels seus jocs i els va anar molt bé.

En quant als gamepad Sega a Saturn opta per fer un semblant al de Megadrive amb més butons i 2 gatells com la Super Nintendo, Sony a la PlayStation fa un comandament com el de Super Nintendo però amb 4 gatells(2 per dit) i amb una forma més ergonòmica. Cert és que amb un joc de Saturn(Nigths) es venia opcionalment un gamepad amb joistick analògic per moures en el món de les 3d, però va haver de arribar Nintendo amb el seu gamepad de Nintendo 64(un dels millors) per realment innovar.

saturn-pad.jpg  psx04.jpg sega_saturn_analog_controller.jpg 64-pad.jpg n64contback.jpg

La Nintendo 64 era tecnològicament la millor a un preu molt competitiu però això no importava; el mercat dels videojocs va fer un canvi brusc amb la sortida de les consoles amb format CD. Perquè?

Perque va començar a ser realment rentable copiar il·legalment jocs, i aquí comença “el gat que es menja la cua”.

Poder comprar jocs per 1000 peles(en aquest temps no era molt comú tenir regravadora de CD, i encara menys ample de banda decent a Internet per a baixar-se els jocs) era un factor decisiu en invertir en una consola “piratejada” per 10000 ptes més que en 2 jocs ja la tenies amortitzada.

I en aquest moment es va trencar el mercat, Nintendo amb molta raó va veure que no era necessari el CD per emmagatzemar els jocs ja que encara que tenia molta capacitat, era molt més lent en poder accedir al contingut, en resum podies tenir video fet per ordinador sense cap problema per a les intros, però per poder jugar t’havies d’esperar més d’un minut i per moure’s de menú en menú també.

Però Nintendo va cometre un error que li va costar molt car en no pensar que les ventes il·legals de jocs en cartux eren molt més cares i complicades de fer que les de CD. Si no fos per la seva consola portàtil potser estaria avui com Sega.

Les PlayStation es venien com a xurros i tothom volia treballar per a ella i de mica en mica els desarrolladors de jocs van començar a centrar-se en la plataforma de Sony. No importava que al seu enorme catàleg  haguessin la mateixa quantitat de jocs “bons” que a la competéncia perque els jocs dolents i el jocs bons costaven el mateix, poc o res. De mica en mica les companyies de jocs només treien novetats per la consola de Sony, i Nintendo tirava dels seus propis jocs i alguna companyia amb contracte exclusiu com Rare.

També va entrar en joc el factor consola per adults o per a nens, que encara segueix present a la societat, sobretot a Espanya(Spain is diferent), aixó volia dir que un adult no es podia divertir amb Mario 64 o Zelda als qui la gent deien que eren per nens, només perque no havia sang per tots llocs o llenguatge barruer. A la consola de Nintendo hi havia jocs per tots els publics, però al final les vendes de les videoconsoles son les que decideixen el mercat i no la venda de jocs original o pirates.

En aquest moment la fama de la PlayStation la va fer la 2ª videoconsola més venuda del món, per darrera de la seva successora.

Arribat aquest moment qualsevol intent de competir amb Sony i el seu nivell de vendes era molt arriscat.

En aquest moment amb la Saturn morta, la N64 tirant dels seus propis llocs, i la PlayStation venent cada cop més, Sega va fer la seva última creació de hardware de videojocs doméstics fent una videoconsola espectacular. Va ser la primera amb 128 bits, amb un diseny modern, gamepad que partia de la versió analògica per a Nights en Saturn amb gatells analògics però amb una novetat molt interesant, portava ranures al gamepad semblants al de las N64 però les memory card portaven pantalla i botons amb unes posibilitats increibles, i per últim, a banda de uns jocs molt arcade tipus recreativa, joc online, amb modem integrat.

dreamcast.jpg full_dreamcast_controller.gifdreamvssaturn.jpg

Petit incís.

{

Jo desde que vaig veure un video demostratiu de la 64, vaig quedat flipat per les 3 dimensions de veritat dels seus “infantils jocs” i la solidesa dels escenaris i la vaig comprar res mes sortir amb el super mario 64, una obra mestre dels videojocs. Era la meva primera Nintendo de propietat i vaig descobrir un món increible. Vaig acabant sofrint l’efecte “Pley” i cada cop sortien menys jocs, encara que de qualitat.

No vaig comprar la Dreamcast perque no tenia diners i perque volia esperar a veure que feia Nintendo.

}

Dreamcast no va arribar a la gent per culpa de molts factors, els principals que no tenia tanta publicitat i sobretot perque les botigues venen el que segur que es ven, la PlayStation i complements. (Fins i tot actualment, fins aquest nadal no s’ha parlat del fenòmem Wii encara que desde que va sortir fa més d’un any, amb 2 campanyes de Nadal, no ha deixat de trencar records de vendes.)

La successora natural de la Playstation, la Playstation 2, va sortir molt després que la Dreamcast però la bojeria per la Play era tal que la gent es comprava abans una PlayStation “1” pel mateix preu que una Dreamcast.

Sega lamentablement va deixar de fabricar videoconsoles i es va centrar en jocs per a totes les plataformes i en sales recreatives.

PlayStation 2 incorporava intel·ligentment DVD com a format de jocs i era capaç de reproduir pel·licules en aquest format. Aixó va ser important perquè es venia també com a reproductor de DVD a preu per l’época no molt descabellat amb altres reproductors. Mirant el comandament de la consola vereu que es exactament igual que l’últim que van dissenyar per la play1 amb la gran innovació de que tots el botons eren “analógics”(tenien 4 punts de pressió) però una imatge val més que enrollar-me explicant.

dualshock.jpgdualshock2.jpg

Però el gegant del software informàtic, Microsoft va entrar al món de les videoconsoles amb la Xbox, una consola amb disc dur incorporat, molt potent amb un preu desorbitant, catàleg amb algún joc bó i gamepad insoportable. (No es pot triunfar en tot Gates)

xbox_original_controller_sm.gif

I poc després va arribar la meva següent consola la Gamecube en la que Nintendo ja va fer el canvi al suport óptic pels seus jocs. Però no va ser el DVD facilment piratejable que era el que tenien les seves competidores, sinó que era un format especial de 1,8GB, molt més rapid que un DVD reduint els temps de càrrega a pràcticament innexistents i més que suficient pels jocs amb aquesta resolució. Tenia una poténcia  entre la Xbox i la PlayStation 2 a un preu molt més competitiu que ambdues  i un gamepad molt més ergonòmic.

gamecube_controller.jpg

Quina va ser la guanyadora? Ja ho sabeu, la PlayStation 2 qué és actualment la consola més venuda al món.

En aquest punt els diners en publicitat i la capacitat de poder-se permitir perdre diners d’una companyia i poder recuperar-lo fent televisors o software, feien que companyies que es dediquen únicament als videojocs el tinguessin molt difícil.

Novament Nintendo va poder aguantar per la seva consola portàtil, sinó potser seguiria el camí de Sega.

Sony amb la seva PlayStation 2 va acabar de trencar el mercat, encara que al principi pel seu preu i cap joc destacable li va costar, però com tampoc no tenia competència mediàtica, sense injustament considerar Dreamcast, quan van sortir les altres competidores ja era massa tard.

Arribat aquest punt vull fer un incis, i vull aclarar que PlayStation/Playstation 2 han fet coses bones pel món dels videojocs i tenen jocs molt interesants, però no crec que pugui justificar el pràcticament monopoli al món dels videojocs a nivell mundial. Encara que a EEUU Microsoft i la seva Xbox no el portaven tant malament, al igual que Nintendo al Japó.

Arribem a l’actual generació de la mà de Microsoft amb la Xbox 360, apostant amb el que ja va fer en Xbox, potenciat per les possibilitats d’avui(gràfics d’alta definició, i joc online). El controller tan criticat de la generació anterior es va transformar en un més petit de similars prestacions.

xbox360controller.jpg

Molta publicitat, un preu ajustat i jocs graficament impactants, una joia per la gent que li agradin els bons grafics.

Més d’un any més tard la competéncia treu al mercat PlayStation 3 i Nintendo Wii.

Sony aposta per portar un reproductor de blue-ray econòmic a casa(per guanyar la batalla a Toshiba amb el HD-DVD), que també és una videoconsola amb un procesador revolucionari amb poténcia apabullant, i pot ser utilitzat com a media center. Amb experiéncia propia, ja que tinc un Blue-Ray Playstation3 de Sony puc dir que graficament és expectacular, però que la 360 de Microsoft també.

Sony havia fet la decisió de cambiar el disseny del seu gamepad, EXPECTACULAR. Però la gent seguidora de PlayStation no acceptava el nou disseny, i Sony per no buscar un altre, i mirant de prop a Nintendo i el seu revolucionari gamepad amb sensor de moviment, opta per fer la seva gran creació el Sixasis. El Sixasis no és més que un Dual Shock sense vibració, inalàmbric i amb un giroscopi integrat.

ps3-controller.jpgps3-controller-close-up_2.jpg

Mentre que Microsoft i Sony es barallen per la lluita de l’alta definició, Nintendo segueix l’estrategia que ha seguit amb la DS.

Amb un disseny molt elegant, preu molt més econòmic que les seves competidores i controller revolucionari, Nintendo ha creat la consola que més rapid es ven al món(La vaig comprar res més sortir). El secret radica en les posibilitats que dona el seu controller per a jugar, ja que el gamepad principal te forma semblant a la d’un comandament de TV, porta un punter per infrarrojos i un sensor de moviment en 3 dimensions, es completa amb el Nunchaku que aporta un joistick analògic i més botons per poder jugar a jocs més tradicionals. Però el Nunchacku no és l’únic accessori que es pot conectar ja que pots conectar un controller clàssic per poder jugar correctament a tots els jocs de la consola virtual.

wiimote_and_nunchuck_1600x1280.jpg wii_05.jpg

Quina de les 3 guanyarà?

M’agradaria que guanyi la que guanyi no ho fes com l’ha fet Sony en les dues generacions pasades i que sigui com quan jo tenia la Master i una altre tenia la Nes. Cadascú disfrutava del que tenia i també s’ho pasava bé si anava a casa del seu amic a jugar a la consola que no tenia.

Per mullar-me una mica faré una previsió que m’agradaria que als comentaris tothom digui la seva:

1- La Wii, però amb poca diferencia de la segona.

2-La PS3 amb bastant diferencia amb la 360 qué comença a aminorar ventes.

3-La 360, injustament arrebatada la posició pel pes de Sony i la seva PlayStation.

Jo mateix tinc la Wii i la PS3 i cadascuna em completa les meves necessitats d’oci, jugar i veure pel·licules en alta definició.

Reflexió:

En la varietat està el gust, i crec que si tens diners i espai l’ideal seria poder disfrutar de totes les videoconsoles que hi han i ha hagut perque totes tenen alguna particularitat que les fan úniques.

consolas.jpg consolas3iz7.jpg consolasorg.jpg

foto2.jpg foto4.jpg foto7.jpg foto8.jpg

foto9.jpgfoto10.jpgfoto11.jpgfoto15.jpg

  foto19_wii.jpg 309709996_d528cc7343.jpg

Nota

Agrairé qualsevol apunt en qualsevol tema.

Anuncis

3 Respostes to “Primer article mostrant la meva veritat”

  1. edufernandez said

    Si senyor,un post cojonut.Molt bona informació Fran,espero que molta gent pugui aprendre una mica de la teva experiencia al món dels videojocs amb aquest post.
    Tinc la sort d’haver viscut amb tu tots aquest canvis de generació(bueno,deixant de banda la generació de 8 i 16 bits,de la qual em parlat molt)i no se si per sort o per desgracia(jeje),estic d’acord amb totes les teves opinions.
    Dir que,encara que Playstation monopolitzi aquest món,ningú em pot treure ja les meves majors i millors experiencies amb els videojocs, que curiosament,van ser 2 d’aquells jocs tant infantils que la gent deia,el Super Mario 64 i The Legend of Zelda:Ocarina of Time,tots dos de Nintendo 64.
    En quant a la generació actual de consoles,les meves previsions son les següents:
    -Crec que Nintendo,amb la Wii y la DS,continuaran al capdavant de les llistes de venda,ja que son dues plataformes per a tots els publics(que son mes que els compradors de consoles de sempre).
    -Sony amb la seva PS3 encara tè molt a dir.De moment,el seu preu prohibitiu fa que no acabi d’arrencar en vendes pero amb la propera rebaixa(no se quan)i els jocs First Party marca de la casa que no trigaran molt a sortir,tornarem a patir un cop mes l’efecte Playstation.
    -Per ultim,Xbox360 es una molt bona maquina,pero que amb l’excepció dels EE.UU.,no te gaire coses a fer.Amb un any de mes al mercat,actualment tè un cataleg envidiable,pero suposo que no serà suficient per emportar-se aquesta guerra.

    Puntualitzar que son les meves previsions aquí a España,on tots sabem que tira molt la Playstation.

    Una salutació amics i un cop mes,felicitats Fran per aquest post.

  2. David Buendía said

    Hola Fran,

    Espectacular resum de la teva experiència en el mon dels videojocs. Només recalcar una altra vegada el que sempre comentem; i es que en la carrera de les ventes quasi mai guanya la que més ho mereix, i mai guanya la millor consola en quan a prestacions.

    D’això per fi s’adonat Nintendo i ha optat per vendre una consola que en quant a potència i prestacions supera per poc a la antiga GameCube, però orientada a tots els públics, i amb un estil de joc novedós gràcies al seu espectacular gamepad, i potenciant una altre vegada el joc multijugador, perquè una cosa es tenir 4 ports d’entrada per a comandaments i una altra es tenir jocs per a 4 jugadors…

    I d’una manera irònica (sota el meu punt de vista) sembla que guanyarà en aquesta generació… amb un gran ventall de jocs inútils i estúpids, fàcilment piratejable, amb un preu molt assequible i ficant una consola en totes les cases. No triomfa pels impressionants jocs nintendo, ni per la innovació o la qualitat, com ho mereix, guanyarà per altres factors que abans estaven del costat de Sony.

    Per tot això jo penso que guanyarà nintendo, en ventes mundials i al mercat Espanyol.

    Petonets pels dos, i anims per continuar publicant contiguts com aquest.
    Buendía

  3. Il Tifossi said

    Jo crec que guanyarà la PS3, esclar que aquí potser estic sent una mica fanboy, però diria que passa una mica com al començament de la PS2: incorpora nou format, que encareix la consola, però que estalvia al consumidor pagar una fortuna per un reproductor HD, la PS3 també té uns gràfics clarament (jo diria moltíssim) superiors a les altres, té un factor molt important en la societat actual, com has començat l’article, és la “Plei”… Com a contra, la porqueria de catàleg que té actualment, i les HORRIBLES adaptacions de Xbox 360 a PS3 d’alguns jocs (Turok, per citar el més desastrós en la meva opinió).

    I la Wii… Doncs és el que es porta, jo diria que és una moda passatgera, a tot arreu es comenta la de Wiis abandonades que hi ha a les cases… El punt dèbil, i a la vegada el punt fort, de la Wii, son els gràfics. Punt dèbil, obviament, perquè no està a l’altura de jocs per a PS3 i Xbox 360, de fet està més a nivell de PS2. Punt fort perquè això ha permès que la consola sortís al mercat a un preu molt inferior al que ho van fer les altres de la 3ra generació, el qual va ser un gran impulsor de les vendes.

    Diria qe el fenòmen Wii anirà decreixent, i deixarà de ser la sensació del moment a no ser que es facin més jocs innovadors i no repeticions del mateix, com està passant de fa temps a la DS.

    I la Xbox… jo (jo) considero qe és una consola de 2na fila, bé, per a mi, esclar, té l’avantatge de la facilitat de pirateig (que arribarà a PS3, gran dia quan ho fagi) i l’extens catàleg de jocs. Però la gràfica es quedarà curta algun dia. I la Playstation seguirà.

    Això és tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: