Quan vaig crear aquest blog, una de les idees que corrien pel meu cap era poder explicar la meva veritat en temes per a mi interessants.
Avui parlaré de l’evolució del mercat dels videojocs. No vull ser mestre de ningú i si m’equivoco en qualsevol punt em podeu avisar.
Avui dia no es parla de videoconsola, sino que es parla de la “Pley”, i aixó és injust ja que no representa a les persones que per qualsevol motiu no tenen la consola de Sony. Això en un nen que hagi nascut a l’era de la PlayStation pot arribar a ser normal ja que no coneixen altre cosa(encara que ara està canviant pel fenomen WII), això es incultura.
Nota. Sempre parlaré pel que jo he viscut.
Fa 16 anys em van comprar la meva primera videoconsola, de 8 bits i amb joc grabat en ROM(Master System II) per 9900 ptes, vaig demanar aquesta perque era la més econòmica al seu moment, la NES sortia per 14000, la Megadrive per 20000 i la SNES acavada de sortir 25000, sempre aprox. Havien més consoles com la NeoGeo o TurboGrafx però també més cares, sobretot la NeoGeo crec que 90000 ptes i cada joc 20000 ptes.
En aquella época els jocs valien unes 5000 ptes de mitja en consoles de 8 bits i 7000 ptes en 16 bits, llavors havies de meditar quin joc comprar i quan et durarà.
Jo que em vaig comprar la consola més econòmica no podia gaudir de guardar les partides als jocs i m’havia d’aixecar cada cop que volia possar en pausa un joc perque el botó de pausa era a la consola.
La veritat 